Per a mi “Cos Mortal” es, sense dubtes, una pel·lícula de detalls, d'emocions i de sensacions, d'eixes que et fan pensar i produeixen a la pell la tendra impressió de sentir i ser conscients de lo bo i lo mal de cada pas que recorreguem, durant els quals, en ocasions, passem per alt eixes coses petites, coses que arriben a perdurar i altes que son passatgeres, allò que tal volta siga lo mes especial d'aquest camí.Per a mi, es una mostra clara d'homenatge als detalls, a les coses que passen sense pena ni glòria. Un homenatge als carrers, a lo tradicional, a les passions que perduren durant tot el film. A la pilota valenciana, a la dacsa,a la llum de la nit de València, als cafès del migdia que et fan parar de la monotonia del treball, al punt de vista d'aquell que observa d'arrere la barra o del que passeja a 6 km/hora mirant un carrer que deu haver sigut testimoni de tantes coses. Es un cant a lo tradicional, al accent "de poble", al pimentó adobat amb sal grossa i oli d'oliva, al cristall groc dels gots, als tapets de ganchillo, a les entrades de la escala que es pinten mitat en mate, mitat en brillo i que nomes queden interrompudes per un fil de plàstic que es fa servir per obrir la porta al que espera pujar a la nostra casa. Es testimoni de les passions. Passions als poetes com Estellés, passions als records, a l'esport, als amics, a aquell colom que pinten amb blau cian amb tota la delicadesa de la que l’oncle disposa. Es testimoni de lo casual, del desconcert, de la ràbia, de l'amor i de la mort.
D'eixa mort que sòls existeix quan existeix la vida. D'una mort que, en ocasions, arriba sense trucar a la porta i que pot arribar just en el moment en el que anaves a menjar-te uns pimentons rojos adobats amb sal grossa i oli d'oliva...
